Un camí de pastors i pastores (l’ofici i la figura de pastor)

L’ofici de pastor ha esdevingut un exemple de solitud i aïllament. També ha estat símbol d’una visió bucòlica i romàntica, un clixé simplista molt allunyat de la realitat, ja que aquesta figura ha estat clau per a l’evolució de la humanitat, perquè a través de la seva feina ha posat a l’abast de la població, aliments carnis que han aportat proteïnes a la seva dieta. Alhora, els ramats també han permès subministrar llana per a la confecció de roba i complements, amb l’objectiu d’aïllar tèrmicament les persones, entre altres elements.

L’ofici de pastor és una feina que requereix una gran dedicació, estant constantment sotmesa a les inclemències del temps

D’antuvi, el pastor ha estat un personatge mític i polifacètic que, a través de la seva persona també ha desenvolupat moltes altres funcions. Així, el seu contacte amb la natura l’ha fet un gran coneixedor de les plantes i les seves aplicacions, com també les seves combinacions i formulacions per al guariment de moltes malalties. A part dels seus coneixements etnobotànics, també ha estat versat en el domini de la recitació d’oracions, barrejant religió, màgia i superstició, tradició que estava fortament arrelada entre la població.

D’altra banda, en la vessant sanitària, el pastor, gràcies a la pràctica quotidiana de retornar a lloc els ossos desllorigats del bestiar, durant segles fou el veritable traumatòleg social que va curar lesions òssies, articulars i musculars a moltes generacions de persones.

Els pastors tenen una gran pràctica en posar a lloc els ossos i articulacions del seu bestiar

També cal destacar que una de les facetes més desconegudes de la seva figura és que, pel fet de ser una persona lliure de moviments i en constant desplaçament, ha estat tradicionalment un dels personatges que ha propiciat la transmissió de notícies i l’intercanvi de coneixements entre realitats culturals ben diferenciades.

Encara que actualment aquesta ocupació sembla que sigui de baixa qualificació i tingui poc reconeixement social, cal deixar constància que històricament no ha estat així. La toponímia del territori ho confirma, ja que en diferents indrets hi ha els anomenats passos comptadors. Aquests indrets feien necessària la presència d’una persona que sabés comptar, de la mateixa manera que les seves llargues absències feien del tot imprescindible que el pastor sabés una mica de lletra per poder comunicar-se amb la seva família a través de correspondència, a més de fer tractes amb els propietaris dels animals.

L’arribada del pastor transhumant a la casa d’hivernada era un fet rellevant i esperat, ja que, en molts casos, esdevenia un membre més de la família. Tant era així que el Joan de Ca l’Albornà (Santa Margarida i els Monjos) va ser reclutat a la Lleva del Biberó. Els esdeveniments de la Guerra Civil espanyola el van portar al camp de concentració francès d’Argelers. La terrible estada en aquest campament va finalitzar gràcies al pastor transhumant de Cal Sant, de Toses, que va ser el responsable d’anar-lo a treure d’aquella forçada reclusió, ja que amb la seva feina diària havia après a desenvolupar-se i comunicar-se amb la gent en situacions complexes, a més de dominar l’idioma francès. Per tot plegat, es va convertir en la persona més adient per mirar de resoldre aquella delicada situació

Històricament, aquest ofici ha estat rellevant per a l’evolució de la humanitat i actualment encara té un paper important en l’obtenció de productes ramaders de qualitat, així com en la gestió del nostre entorn i la configuració del paisatge. Però els grans canvis socials, econòmics i tecnològics de les darreres dècades han trastocat una dinàmica mil·lenària i han relegat a un segon pla una figura que ha estat clau en el desenvolupament de les societats. Justament, d’aquestes societats dependrà que aquest ofici no s’extingeixi i s’hagi de rememorar a través de les vitrines d’un museu etnogràfic.

El Rafael Soler de Cal Blanco pasturant les vinyes de la Tallada, a Santa Margarida i els Monjos