Recorregut per trams Camins de Vida 24
L’Associació Camí ramader de Marina ha organitzat la segona edició de “Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori” després de l’èxit que va obtenir la iniciativa l’any passat. La bona resposta de la societat en general i l’interès que va aixecar la proposta ha fet que, enguany, “Camins de vida 24” hagi ampliat l’activitat; es farà recorregut d’anada i tornada, entre l’Alt i el Baix Penedès i la Cerdanya. Seran 100 dies de trajecte, entre el litoral i les pastures de la Bollosa (Llívia) i el Carlit, a 2.100 metres- En total, 460 quilòmetres de ruta, travessant desenes de municipis i diferents comarques catalanes. I durant el camí, que farà el pastor Dani Giraldo i el seu ramat de 120 cabres murciana-granadines, multitud d’activitats a cadascun dels pobles i municipis per on passarà el bestiar, amb xerrades, conferències, debats, activitats lúdiques, culturals, pedagògiques i festives. I milers de fotografies i vídeos i moltes emocions!
Preparatius i programa
El dissabte 29 de juny ja va arrencar el trajecte del bestiar. La sortida del camí serà el 3 de juliol des de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), però serà dissabte, 6 de juliol, a Vilanova i la Geltrú que es farà la inauguració oficial. La primera part del camí arribarà a Gombrèn. Els dies de pastura d’estiu, entre Gombrèn i Llívia, farà que el ramat estigui entre el Ripollès i la Cerdanya del 31 de juliol a l’11 de setembre per iniciar, a partir d’aquesta data, el retorn a la plana. L’arribada a Santa Margarida i els Monjos, el 6 d’octubre, coincidint amb la Fira de la Transhumància, serà tota una festa.
L’objectiu de Camins de vida és el de reivindicar la transhumància, el territori, el pasturatge, la tradició, la cultura, els camins ramaders i el patrimoni. La iniciativa vol evidenciar als ulls de tots el servei que ofereixen els pastors al desenvolupament rural sostenible i a la comunitat en general.
El desbrossament
Entre les múltiples activitats programades en el projecte, les cabres passaran més dies de transhumància en determinats pobles del recorregut. Són aquells municipis que aprofitaran el pas del ramat per a netejar lleres i sotabosc; les cabres fan un treball minuciós de desbrossament, de forma natural, ecològica i beneficiosa pel territori. Per exemple, se’n beneficiaran d’aquest servei els municipis de Gombrèn (les cabres faran neteja de camins) o Fontanals de Cerdanya i Alp, on les cabres es passaran més d’una desena de dies, a peu de riu Segre, fent desbrossament d’aquest entorn.
Serà una forma de reivindicar, també, que la pastura de ramats en entorns naturals és una eina de gestió forestal sostenible per a la gestió del risc d’incendis forestals. Els ramats controlen el creixement i redueixen vegetació herbàcia i arbustiva, eliminant així combustible vegetal. Contribueixen també a crear discontinuïtats de vegetació i compartimenten el paisatge (per exemple, mantenint prats o obrint i recuperant camins) que són de gran ajuda per controlar i reduir la propagació del foc.
Estudi alimentari
Cal destacar que, aprofitant la transhumància, es farà un estudi sobre la melassa i les seves propietats com a suplement alimentari a les cabres. Aquest treball es farà conjuntament entre la Universitat de Lleida i les empreses Tecnovit i la Cooperativa Salelles. Aquesta última empresa proporciona pinso ecològic pel ramat. La col·laboració entre la universitat, les empreses i l’entitat confirma l’interès d’aquest projecte sostenible i les múltiples variants avantatjoses que possibilita i que han de repercutir en el sector de la ramaderia.
Daniel Giraldo, ramader
En Daniel, ramader d’Alforja, Baix Camp, té un ramat de 120 cabres de raça murciana-granadines del qual se n’ocupa diàriament: ja sigui pasturant, munyint per a la posterior elaboració de formatges, fent millores al corral o qualsevol altra tasca que suposi una millora en el benestar dels animals. A més, dedica una part del seu temps a la gestió de l’ADF de l’Alforja, i col·labora amb el Parc Natural del Montsant per al manteniment de zones de baixa càrrega de combustible.
El Daniel és pastor transhumant. Cada any aprofita el desplaçament amb el bestiar entre Margalef i l’Alforja, els seus dos punts de pastura, per recuperar els antics camins ramaders que s’estan quedant en desús per la manca de ramaders que realitzin aquesta tasca. El Daniel és també un dels ramaders que formen part del projecte Ramats de Foc, per a la pastura d’ àrees estratègiques per a gestionar el risc d’incendis forestals.
Cultura, societat i patrimoni
La preservació del món rural depen de la seva capacitat per ser dinàmic econòmicament. La transhumància, i la ramaderia extensiva en general, ajuden a crear economia (generació de productes dels ramats, venda i distribució de productes, manteniment d’oficis tradicionals) i fixar població. Crea per tant teixit social, imprescindible per mantenir una cultura i preservar el coneixement associat als origens i desenvolupmanet de la nostra societat que, no oblidem, primer va ser rural.
Igualment, la transhumància preserva patrimoni (camins ramaders, infraestructures d’aigua i refugis, per exemple) i configura un paisatge divers, treballat, amb atractiu per a viatgers i turistes.
Gestió del risc d’incendis forestals
La pastura de ramats en entorns naturals és una eina de gestió forestal sostenible per a la gestió del risc d’incendis forestals. Els ramats controlen el creixement i redueixen vegetacio herbàcia i arbustiva, eliminant així combustible vegetal. Contribueixen també a crear discontinuitats de combustible i compartimenten el paisatge (per exemple, mantenint prats o obrint i recuperant camins) que són de gran ajuda per controlar i reduir la propagació del foc.
Tampoc cal oblidar que els ramaders i ramaderes vigilen l’inici de possibles incendis, i ajuden a mantenir espais oberts, punts d’aigua o refugis que són importants de cara a la seguretat dels serveis d’emergència durant l’extinció.
Finalment, la transhumància, com a activitat de ramaderia extensiva, ajuda a mantenir i impulsar l’economia rural pel fet de ser una activitat d’aprofitament i gestió dels boscos i recursos, evitant-ne l’abandonament i, per tant, l’augment de la superfície forestal no gestionada que, amb els efectes del canvi climàtic (sequera, altes temperatures) facilita la propagació i augment de la intensitat dels incendis forestals.
Biodiversitat
La ramaderia extensiva ha estat una activitat de milers d’anys que ha moldejat el paisatge. Podem dir que ha creat una relació de dependència, de manera que el paisatge depen dels ramats per mantenir la seva estructura i biodiversitat.
Els ramats aporten fertilitat i dispersen les llavors afavorint la restauració i dispersió d’espècies vegetals. També fan aquesta tasca de dispersió amb el trasllat de llavors en el seu pèl. A més a més, de la seva presència se n’aprofiten insectes i petits animals.
Per últim, cal tenir en compte que al llarg dels anys les races de bestiar s’ha anat especialitzant en pasturar un determinat tipus d’espai i vegetació. La seva conservació depen també de que puguin pasturar extensivament, allà on són més eficaces.
“Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori” és un projecte impulsat i organitzat per l’associació Camí ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès,
amb la col·laboració de:
