Musicalment, els pastors, a part de tenir fama de ser bons constructors i sonadors d’instruments de música popular mentre guarden el ramat, també són protagonistes de rondalles, contes, romanços i llegendes, i a més tenen la seva representació festiva al si de la Catalunya Nova a través del Ball de Pastorets, una dansa amb parlament acompanyada d’instruments típicament pastorívols i que apareix documentada en el segon quart del segle XVII, com és el cas de Tarragona (1633), Reus (1725), Alforja (1784), Vilafranca (1802), l’Arboç (1846), el Vendrell (1846), Igualada (1852), Sitges (1858), Vilanova (1862), Falset (1862), Torredembarra (1882), entre altres poblacions.
Salvador Arroyo, estudiós del folklore popular, esmenta sobre aquest ball: “Sovint hom el defineix per la seva aparença més superficial, com un ball de bastons de pal llarg que prové de l’evolució d’un antic ball de pastors al qual, posteriorment, s’hi van afegir els parlaments”. En aquest sentit, Joan Amades ja apunta: “La festa del retorn dels pastors possiblement degué estar molt estesa. En pot ser un indici la gran difusió de la cançoneta Pastoret d’on véns? (…) motiu musical de diverses de les tonades del Ball de Pastorets (…) representacions que qui sap si també provenen de les festes de què parlem.”
Aquests balls depenent de les comarques tenen diferents variants, com poden ser el model del Camp de Tarragona i el penedesenc. No obstant això, quasi tots contenen els mateixos personatges i càrrecs i amb aparença similar, que van des del majoral fins al pastor, la pastora i els rabadans. És interessant remarcar que els indrets on aquest tipus de folklore s’ha conservat és a les zones on històricament hi ha hagut recepció de ramades transhumants hivernals.
Pel que fa als instruments, n’hi ha que directament poden relacionar-se amb l’ofici de pastor, tant pels materials utilitzats per fer-los, com per l’ús que històricament n’han fet alguns ramaders, així com per la seva relació amb nombroses danses tradicionals catalanes i, en particular, justament amb el Ball de Pastorets. Seria el cas del flabiol i el tamborí i, especialment, de la cornamusa.
D’entre la família de les cornamuses, a Catalunya hi ha el sac de gemecs que tradicionalment estava fet amb una pell girada de borrega (o de cabra). És per això que a les comarques del Penedès l’instrument és conegut com a manxa borrega o borrega, tot i que en altres indrets pren noms com: buna, bot de les nines, sac de les aspres, marieta verda, coixinera, gaita, ploranera… A molts pobles del Penedès acostuma a haver-hi alguna casa que encara conserva el nom de Cal Borregaire, ja que hi havia viscut un músic que la feia sonar.
L’origen de les cornamuses es perd en la llunyana antigor. Amb el pas dels segles van evolucionar de forma diferent a cada contrada i van tenir usos diversos; des de les corts reials fins a les manifestacions festives al carrer. A Catalunya el sac de gemecs arriba al segle XIX com un instrument que sol acompanyar-se del flabiol i el tamborí. Aquesta formació musical prenia el nom de mitja cobla o cobla rústega. Ocasionalment es podia ampliar amb una tarota, un violí, etc., i formava l’anomenada cobla de tres quartans. El sac de gemecs arriba al segle XX en plena decadència i aviat deixa de tocar-se. No és fins a l’any 1983 que aquest instrument català es recupera i torna a sonar.