Abans de generalitzar-se l’ús dels pinsos compostos es produïa una gran pressió sobre el sòl arran dels usos agraris. Alimentar el bestiar no era una tasca fàcil, ja que a molts indrets la font d’aliment era, en part, l’aprofitament residual dels cultius, tant en èpoques de latència com de post recol·lecció. Davant d’aquesta realitat pastorívola, les cases ramaderes, per tal d’optimitzar aquests migrats recursos, aplicaven la tàctica de fluctuar estacionalment el nombre d’animals. Per tal que aquesta estratègia d’augmentar o disminuir la cabanya ramadera fos eficient, calia un mecanisme regulador. En aquest cas, les fires permetien reposar o desprendre’s de caps de bestiar quan les condicions climatològiques i els cicles vegetatius ho determinaven. Per això, la major part d’aquests intercanvis comercials es feien a les portes de l’hivern, un cop enllestides les collites.
Una de les grans fires de referència de les comarques de la Segarra, l’Anoia, el Penedès-Garraf, l’Alt Camp i el Camp de Tarragona, era la fira de Santa Coloma de Queralt. A les darreries de setembre, bona part de la verema ja havia estat finalitzada. Aquest acabament del cicle agrícola feia que grans extensions de territori fossin aptes per a la pastura. Davant d’aquesta oportunitat, els tractants de bestiar se n’anaven a les primeries de setembre a les fires de les serres de Terol a adquirir ramats d’ovelles, amb el temps just per portar-los a Santa Coloma. Molts pagesos i ramaders de la marina hi feien cap per comprar aquest bestiar, ja que en els seus conllocs i en les seves explotacions agràries el clima hivernal els assegurava herba per poder-lo alimentar.
Un dels grans esdeveniments socials i econòmics de la vida rural al centre de Catalunya era la fira de l’Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès. Dins la tipologia de fires, aquesta seria una de les expressions comercials més populars i reculades. L’Hostal del Vilar és una important cruïlla viària al bell mig del camí ramader de Llevant, geogràficament ubicat entre el pla i la muntanya. Pels volts de Sant Miquel, al redós d’aquest establiment, a camp obert, s’hi aplegaven els estols de bestiar transhumant que pocs dies abans s’havien desmuntat a les prades d’alçada pirinenques. També hi feien cap els pastors estants del Lluçanès aprofitant, uns i altres, per fer la treta, que era l’operació de desprendre’s del bestiar sobrant. Arran de la gran afluència de pastors, pagesos i tractants, aquest esdeveniment anava molt més enllà de les transaccions ramaderes, ja que era l’indret on es dirimien conllocs de tota mena, així com altres tipus de tractes de la vida rural, fins al punt que també s’hi acordaven casaments.