La religió catòlica té moltes analogies amb el món pastorívol, ja que part del seu lèxic és ple d’al·legories a l’activitat ramadera. Dins aquest context religiós, el pastor i el ramat tenien un rol figuratiu destacat en determinades festivitats com la Missa del Gall, on el pastor i un moltó manyac eren els primers d’adorar el nen Jesús. Així mateix, el pastor era un dels personatges principals en un gran nombre de llegendes relacionades amb el mite de les marededéus trobades.
Com moltes altres cases ramaderes, la de les Selles, al municipi de Les Lloses, en la seva marca té com a element dominant la creu 
En termes d’organització i optimització econòmica, els grans impulsors de la transhumància al segle XI van ser els monestirs del Cister (Santes Creus i Poblet), que van posar en pràctica estratègies ramaderes ja conegudes, però amb la diferència respecte al model anterior que, gràcies a la seva influència, van estructurar una xarxa viària i van establir uns drets de pas que encara avui perduren.
Un altre exemple interessant de la interrelació entre religió i pastoralisme el trobem en la persecució del catarisme per part de la Santa Inquisició els segles XII i XIII, que va comportar que les ramades de l’Arieja i el Pirineu oriental, que tenien com a lloc d’hivernada les contrades del Rosselló, canviessin de destinació i traspassessin la carenada pirinenca per desplaçar-se cap al sud de Catalunya, on trobaren refugi. Aquest tragí d’homes i animals va facilitar una certa difusió d’aquesta confessió a les nostres contrades.
El Josep de Cal Garrofa de l’Arboçar, a l’Alt Penedès, quan feia de rabadà pel pastor Ramon de Cal Xic de Saldes, explica que, quan emprenia el viatge primaveral cap a la muntanya, demanava a la seva dona que anés al capellà del poble perquè li consagrés una garrafa d’aigua. El dia de partida, el Ramon posava el ramat en el camí i, des del capdamunt d’un marge, esquitxava el bestiar amb aquella aigua beneïda mentre recitava una oració en el més absolut secret per evitar qualsevol malastrugança a aquells animals. L’Ernest dels Carbonells, de la Pobla de Lillet, ens facilita un exemple d’oració:
“En nom de Déu i la Mare de Déu
Que trenta-tres siguin els àngels acompanyants meus
Que no sigui mort ni pres
Ni de cap mala nova escomès
Cans i llops les dents serrades
Lladres i traïdors les mans lligades
Que ningú miri ni doni cap mal a aquesta ramada
Que la capa de Déu sigui acompanyant meu
Junt amb la seva mare, la Verge Maria, vetlli els pastors i aquest ramat
Tant de nit com de dia.”
El “Tranquil” a Can Sadurní, a Sant Pere Molanta