És habitual que molts trams de les vies pecuàries passin pels indrets més trencats i esquerps de la geografia del país, que coincideixen poques vegades amb la xarxa viària convencional. Aquesta particularitat comportava un inconvenient afegit a l’activitat transhumant, ja complicada per ella mateixa, atès que en allunyar-se dels nuclis urbans i dels clàssics hostalatges dificultava enormement l’avituallament i l’aixopluc dels pastors i els seus ramats.
Per fer front a aquests inconvenients, tradicionalment hi hagué una estreta relació entre els desplaçaments de bestiar i algunes masies escampades als vorals de les carrerades. Aquest lligam era beneficiós per a les dues parts: el pastor i el ramat tenien un recer i un lloc on reposar, i les masies rebien uns ingressos econòmics i l’adob que s’obtenia dels excrements dels animals. L’acollida s’establia per l’assiduïtat, és a dir, normalment cada ramada s’aturava a la mateixa casa, tant a l’anada com a la tornada. Aquesta habitud era traspassada de pares a fills.
Les cases que oferien aquest servei, tant a la pujada com a la baixada, desplaçaven el seu bestiar cap a altres llocs, per tal que no es barregés amb les ramades transeünts. Proveïen el pastor de queviures i beguda per al sarró, li posaven menjar calent al plat i alimentaven els gossos amb les sobres de la casa. Si el pastor emmalaltia, els estadants de la casa li havien d’oferir atencions per tal que es refés. S’hi podia estar un màxim de tres dies. Si arribava una altra ramada abans de complir-se aquest termini i no hi havia lloc, aquesta darrera havia de seguir el camí fins a una casa propera on pogués trobar resguard.
Malauradament, el progressiu abandonament de les masies que oferien aquest servei als pastors, arran principalment de l’èxode rural del segle XX, va endurir considerablement el desplaçament de moltes ramades, atesa la pèrdua del suport logístic que comportaven aquestes masies per a l’engranatge de la transhumància. Aquest fet va provocar que, de manera progressiva, moltes cases ramaderes desistissin de dur a terme aquests llargs moviments pecuaris a peu, cosa que va accelerar la regressió d’aquesta activitat mil·lenària.