De tots el camins ramaders de Catalunya, el camí ramader de Marina és aquell del qual es té una referència més antiga. Al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet, amb data 25 d’agost de 1055, trobem el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), més coneguda, a la zona del Pirineu, com camí de Marina, i com la cañada real de la Sardanya, a la zona del litoral.
La cañada real de la Sardanya o camí de Marina és la ruta que prenem com a base per desenvolupar el projecte Camí ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès, un recorregut d’aproximadament dos-cents quilòmetres entre les pastures d’estiu de la Cerdanya i les d’hivern del Penedès, que transita per les terres intermèdies del Lluçanès, zona d’acollida de bestiar i pastors durant el trajecte transhumant.