Amb l’arribada del ramat a Clariana, el passat 12 d’octubre de 2026, vam donar per finalitzada la transhumància d’enguany pel Camí ramader de Marina. Durant els últims quatre mesos hem seguit el Dani i el ramat de l’Associació Manou per tot el territori, reivindicant la història dels camins ramaders i la importància de mantenir-los vius.
Un any més, aquesta experiència ha permès recuperar i posar en valor una pràctica ancestral estretament vinculada al territori, la biodiversitat i la cultura pastoral.
Enguany el camí ha estat marcat pels incendis a la pujada i per les fortes pluges a la baixada, fets que ens han obligat a adaptar-nos i modificar la ruta, alhora que ens reafirmen en la importància de cuidar i mantenir nets els nostres boscos a través de promoure iniciatives com la transhumància.
T’expliquem com va ser la transhumància d’enguany:
Camí de pujada: un mes de transhumància des de Poblet fins a la Cerdanya
Del 27 de juny al 20 de juliol el ramat va fer la pujada pel Camí ramader de Marina, recorrent durant més de tres setmanes camins històrics des de Poblet fins a Fontanals de Cerdanya.El recorregut va començar amb l’acte inaugural a Poblet i va continuar travessant nombrosos municipis de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Lluçanès, el Ripollès i la Cerdanya.
Durant el trajecte, el ramat va passar per localitats com Prenafeta, Les Pobles, Torrelles de Foix, Guardiola de Font-rubí, Sant Quintí de Mediona, Piera, Can Maçana, Castellgalí, Santpedor, Avinyó, Sant Martí d’Albars, Les Llosses, Gombrèn i Castellar de n’Hug, abans d’arribar a la seva destinació final.Més enllà del desplaçament del ramat, la iniciativa ha esdevingut un espai de trobada entre el món rural i la ciutadania. A cada municipi s’han organitzat activitats divulgatives i participatives per donar a conèixer l’ofici de pastor i la importància de la ramaderia extensiva.
Entre les propostes destacades hi ha hagut demostracions de munyida tradicional de cabres, tasts de formatges artesans, explicacions sobre els beneficis de la silvopastura per a la prevenció d’incendis i la gestió sostenible dels boscos, així com diverses activitats educatives amb escoles per apropar els més joves al patrimoni natural i cultural del territori.
Tram de França: la transhumància travessa la frontera cap a França
Després d’arribar a Fontanals de Cerdanya el 20 de juliol i d’un període de descans, la transhumància va reprendre la seva ruta amb un nou tram que porta el ramat més enllà de la frontera, seguint els històrics camins pastorals que, des de fa segles, connecten els territoris de banda i banda dels Pirineus.
Entre el 22 d’agost i l’1 de setembre, les cabres van recórrer diversos indrets de l’Alta Cerdanya i el Capcir, reafirmant el caràcter transfronterer d’un patrimoni ramader compartit. La ruta va començar amb l’etapa entre Fontanals de Cerdanya i la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame), continuarà cap a Bolquera (Bolquère) i el Coll de la Quillana (Col de la Quillane), i arribarà als prats de Sansà (Pla de l’Orri).
El recorregut va finalitzar amb les etapes de Matamala (Matemale) i, finalment, a la Bullosa (Bouillouses), un dels espais naturals més emblemàtics del Pirineu oriental. Aquest tram posa de manifest la importància històrica de la transhumància com a eina de connexió entre territoris, cultures i comunitats rurals.
Enguany ens fa molta il·lusió anunciar la incorporació de dos nous municipis a l’Associació del Camí ramader de Marina: La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i Censà (Sansa)! Gràcies als municipis que continuen apostant per l’Associació es pot dur a terme la transhumància i la resta d’activitats que durant tot l’any apropen història, tradició, cultura i ramaderia a tot el territori.
Arribem a Coll de Sansa punt històric del camí
Aquest any el ramat de cabres va arribar fins al Coll de Sansa, punt històric del Camí ramader de Marina. El Coll de Sansa, ubicat al tram de França, és el punt més elevat del camí, i històricament hi pujava el ramat dels monjos del monestir. Una part important de la transhumància és recuperar la història dels camins ramaders i els usos que s’hi donaven per entendre tot aquest patrimoni que, a dia d’avui, mantenim ben viu.
Camí de baixada: el retorn cap al mar
Després de completar l’estada estival a les pastures d’alta muntanya i d’arribar a la Bullosa l’1 de setembre, el ramat va iniciar el camí de retorn cap a les terres baixes, recuperant el sentit complet de la transhumància anual. Entre el 6 de setembre i el 12 d’octubre, les cabres van recórrer novament els camins ramaders que connecten els Pirineus amb les planes centrals i el litoral català.
La ruta de baixada es va iniciar a la Bullosa (Bouillouses) en direcció a Angostrina i Vilanova de les Escaldes, per continuar fins a Llívia. Des d’allà, el recorregut va tornar a entrar al territori català travessant espais com el Pla de les Forques, Castellar de n’Hug, el Coll de l’Arç, Les Llosses, Santa Eulàlia de Puig-oriol i la Creu de Jutglar, abans d’arribar a Avinyó, al cor de la Catalunya Central.La segona part del trajecte va conduir el ramat per Santpedor, Manresa, Castellgalí i Can Maçana, per continuar cap als municipis de Hostalets de Pierola, Cabrera d’Anoia i Les Cabanyes, entrant ja a les terres del Penedès.
Les darreres etapes van passar pels Pacs del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Moja i Vilanova i la Geltrú, fins a culminar el recorregut a Clariana el dia 12 d’octubre. Al llarg d’aquest tram final, el projecte ha continuat apostant per la divulgació i la participació ciutadana amb activitats obertes a tothom. La munyida tradicional, els tasts de productes artesans, les demostracions de silvopastura, les xerrades sobre prevenció d’incendis mitjançant ramaderia extensiva i les propostes educatives per a escoles i famílies han acompanyant el pas del ramat, reforçant el vincle entre la població i una pràctica que forma part de la història del nostre territori.
Reforçem les activitats pedagògiques a escoles
Enguany, una de les apostes destacades de Camins de Vida 2026 va ser el reforç de les activitats pedagògiques adreçades als centres educatius dels municipis participants. A través de tallers, visites guiades i trobades amb pastors i ramaders, centenars d’alumnes van tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà què és la transhumància, quin paper té la ramaderia extensiva en la conservació del paisatge i com els ramats contribueixen a la prevenció d’incendis i al manteniment de la biodiversitat.
Actes com el del municipi d’Angoustrina, el primer municipi de França que va entrar a formar part de l’Associació, i que enguany manté l’aposta amb diverses activitats a l’escola del municipi i la participació de ramaders de la zona, van permetre apropar el patrimoni cultural i natural als més joves d’una manera vivencial i participativa, fomentant el coneixement del món rural i despertant l’interès per uns oficis i unes pràctiques que formen part de la nostra història i que continuen sent plenament vigents davant dels reptes ambientals i socials actuals.
